Totes les obres que relacionem a continuació han estat concebudes per a la seva aplicació dins l’àmbit de l’Ensenyament.
Contenen una estructura dramàtico-pedagògica i un seguit de recursos tècnics que les converteixen en material adient al medi educatiu. Temps després i amb alguns arranjaments, han comportat certa idoneïtat de cara a la seva aplicació dins el camp terapèutic.
Relats curts
Col·lecció de divuit relats destinats a ser emprats a la ESO o al Batxillerat.
Cada relat pretén mostrar en especial un concepte de la tècnica literària. Així,
hi ha un que ofereix una mostra sobre el 'punt de vista', un altre sobre la
'descripció', un altre sobre el 'diàleg', un altre sobre el factor 'temps', un
altre sobre el factor 'espai', etc. Es poden obtenir polsant sobre el títol d’aquest
apartat.
Obres de teatre
Contenen una estructura dramàtico-pedagògica i un seguit de recursos tècnics que les converteixen en material adient al medi educatiu. Temps després i amb alguns arranjaments, han comportat certa idoneïtat de cara a la seva aplicació dins el camp terapèutic.
Aspira, en tots dos camps, a servir de suport a les tasques fonamentals.
Són poques obres perquè han estat dissenyades per a cada experiència en concret i en la recerca d’una estructura dramàtico-pedagògica que las faci adients als móns escolar i terapèutic.
- Història d’una cirera (**)
- Jonàs, Jonàs (**)
- El Màgic Sapastre (**)
- L’esbojarrada gesta d’en Jordi Semprearribotard, Marqués de Mainoarriboatemp (**)
- Les sirenes s’avorreixen (**)
- Los clásicos nos divierten (veure-la)
- Las desventuras de Don Agilulfo (veure-la)
- Lectura lorquiana (**)
(**) Per obtenir alguna d’aquestes peces, cal posar-se en contacte.
- Peces curtes pel seu ús com a recurs didàctic o a l'àmbit terapèutic (veures-les)
1. Història d’una cirera
|
Des de 9 anys
|
Obra de teatre escolar dissenyada amb l’objectiu de ser muntada per alumnes a partir de 5è. de Primària.
Publicada a: Colecció 'Teatro EDB'- EDICIONES DON BOSCO.- Barcelona, 1.982
Molt utilitzada a l’àmbit escolar, ha estat representada també per diversos grups de teatre.
* Grup Ràfega de Barcelona.- 1983 dir. Rafael Sáez i Josep Mª: Font (2ª. Versió)
* La Fragua (León) Dir. Mª. Eugenia Navajo. 1983
* Grupo VW AHICILAH de Ajijic (Jalisco-Méjico) Dir. Roxana de Silva. 1er. premio II concurso de teatro infantil del Ayuntamiento de Zapopán. (Méjico) 1983
* Ocellum Durii, bajo la dirección de María José Mayo.- 1988
* Cía Quiquilimón de Gijón Dir. Margarita Rodríguez - 1.999
* Grup de teatre Cataclàs; Dir. José Mª. Ramírez; Sagunt (Valencia) 2.008
Estratègies:
La seva estructura inclou tres estratègies especials, pensades des de la perspectiva escolar:
- Flexibilitat del nombre de personatges
Ofereix un mecanisme pel qual es pot adaptar el nombre de personatges al nombre d’actors que es disposi. (S’explica a l’article: 'Del número de personajes a la comparación de medios artísticos')
- Llenguatge escatològic
Fa ús del llenguatge escatològic aposta, en funció de la utilització de la paraula ‘merda’ com a tema comú entre alumnes i adults. (S’explica a l’article: )
Tot i això, aquesta peça ha rebut importants consideracions sobre la seva estructura literària.
- Observació del públic
La seva estructura dramàtica afavoreix l’experiència de l’observació del públic des de diferents perspectives: Apareixen la funció del narrador, aparts, interpel·lacions, el contacte directe (pati de butaques), la comunicació indirecta a través d’un edicte i, fins i tot, es preveu una petita broma, un trencament de la línia argumental.
La combinació d’aquestes dues últimes estructures s’explica a l’article Estructura dramático-pedagógica, nº. 20 de la revista Ñaque de Ciudad Real, juny 2001
Àmbit terapèutic
* Va ser posada en escena pel col·lectiu T.E.C. del Psiquiàtric de Salamanca, amb interns i terapeutes, dirigits per Dir. Mony Hernández, Isabel Hernández, Casti Jiménez i J. L. Sánchez García; Salamanca, 1.990
* Un fragment va ser posat en escena per usuaris i voluntaris del CAS de Sants (Centre d’atenció drogodependències) 2.006
2. Jonàs, Jonàs
|
Des d’11 anys
|
Obra de teatre escolar dissenyada per a ser muntada per alumnes des de 2on. d'ESO
Publicada a: Colección 'Fuente Dorada'- Valladolid, 1.988
Molt utilitzada a l’àmbit escolar, ha estat representada per les companyies:
* TMTC.- Dir. Martín Curletto; Barcelona 1985
* CÍA. LA TRITONA de Madrid .- Dir. María Alburquerque; 2.007
Estratègies:
La seva estructura inclou dues estratègies especials, pensades des de la perspectiva escolar:
- Flexibilitat del nombre de personatges
Ofereix un altre mecanisme pel qual es pot adaptar el nombre de personatges al nombre d’actors que es disposi.
- Tramoia viva
En aquesta obra, s’inicia la recerca de comparacions entre medis artístics, tot proposant la intervenció en escena de les persones encarregades d’efectuar els efectes i de moure decorats.
Aquestes estratègies s’expliquen a l’article ‘El encanto de la Tramoya’ Cuadernos de Pedagogía; núm. 133, Barcelona, enero 1.986.
Àmbit terapèutic
- Va ser posada en escena pel col·lectiu T.E.C. del Psiquiàtric de Salamanca, amb interns i terapeutes, dirigits per Dir. Mony Hernández, Isabel Hernández, Casti Jiménez i J. L. Sánchez García; Salamanca, 1.991
- Va ser muntada sota la direcció de Margalida Tauler, dintre del programa ‘Estepa Teatre’ de l’associació ‘Estel de Llevant’ d’atenció a malats mentals de Manacor (Illes Balears) i comarca. Muntatge amb afectats, familiars, voluntaris i terapeutes. 2.006
- Un fragment va ser posat en escena per usuaris i voluntaris del CAS de Sants (Centre d’atenció drogodependències) 2.005
- Ha estat utilitzat també en el Taller de Teatre impartit per l’autor a l’Associació d’afectats de fibomiàlgia, Afibrocat de Barcelona. 2010
3. El Màgic Sapastre
|
Des d’11 anys
|
Obra de teatre escolar dissenyada per a ser muntada per alumnes des de 2on ESO
Sense publicar.
Ha estat representada per:
* Magatzem d'Ars.- Dir. Albert Pueyo; Barcelona 1.989.
* Achiperre. Coop. Teatro- Cándido de Castro; Zamora, 1991
* Producciones Miló.- Dir. Margarita Rodríguez; León, 1998
Estratègies: Comença l’exercici de comparació de gèneres artístics
- ‘El Màgic Sapastre’, en la seva versió en castellà, proposa la comparació entre la pràctica teatral i el llenguatge narratiu, a partir de l’experiència dels assaigs de l’obra de teatre i la lectura de la novel·la ‘El Mago Calamidad’, que explica els mateixos esdeveniments viscuts a la peça teatral.
Es tracta d’ explorar i experimentar els recursos i les tècniques emprades per l’autor a l’hora de convertir un mateix episodi
- en proposta d’acció dramàtica en l’obra de teatre
- en llenguatge narratiu en la novel·la.
S’informa d’aquest procediment a l’article de la revista Ñaque de Ciudad Real:
Leo cuando actúo, actúo mientras leo, nº 33, febrero 2004
- A l’escena del drac amb cinc caps, es proposa de nou la incorporació a l’escenari de l’equip de tramoia, tot seguint les pautes de ‘Jonàs, Jonàs’ exposades a l’article ‘El encanto de la Tramoya’; Cuadernos de Pedagogía; núm. 133, Barcelona, enero 1.986.
4. L’esbojarrada gesta d’en Jordi Semprearribotard, Marqués de Mainoarriboatemps
|
Des d'11 anys
|
Obra de teatre escolar dissenyada per a ser muntada per alumnes des de 2on d'ESO
Sense publicar.
2on. Premi textos teatrals infantils Fuente Dorada; Valladolid, 1.991
Ha estat representada per:
* Magatzem d'Ars.- Dir. Albert Pueyo; Barcelona 1.990.
5. Les sirenes s’avorreixen
|
Des de 13 anys
|
Obra de teatre escolar dissenyada per a ser muntada per alumnes a partir de 13 anys.
Publicada a la col·lecció Punto de encuentro; Editorial Everest; León, 2.005. (*)
O com a material didàctic gramatical (ORTOGRAFIA 2)
Hi ha a l’abast alguns comentaris sobre la seva utilitat i ressenya.
Apart dels muntatges escolars, ha estat representada per les companyies:
* KASIOPEA teatre- Dir. Miquel Aleixandre; La Pobla de Vallbona (València) 2006.
* Módulo Secundaria. Direcció: Dolores Flores. Dins el X Festival Escuela de Teatro “DUQUE DE RIVAS”
Estratègies: L’exercici de comparació de gèneres artístics
- ‘Les sirenes s’avorreixen’, en la seva versió en castellà, proposa la comparació entre la pràctica teatral i el llenguatge narratiu, a partir de l’experiència dels assaigs de l’obra de teatre i la lectura de la novel·la ‘Misotokos, la Isla de las Sirenas’, que explica els mateixos esdeveniments viscuts a la peça teatral.
Es tracta d’explorar i experimentar els recursos i les tècniques emprades per l’autor a l’hora de convertir un mateix episodi
- en proposta d’acció dramàtica en l’obra de teatre
- en llenguatge narratiu en la novel·la.
S’informa d’aquest procediment a l’article de la revista Ñaque de Ciudad Real:
Leo cuando actúo, actúo mientras leo, nº 33, febrer 2004
- Donat que la història que en narra aquesta peça teatral transita al voltant del rodatge d’una pel·lícula, ‘Les sirenes s’avorreixen’ suggereix també la comparació amb el llenguatge cinematogràfic. Ho intenta fer en diferents nivells d’aprenentatge:
- En primer lloc, l’acte de filmar una pel·lícula dins l’experiència teatral, ens ofereix un munt de referències a professions (Director, ajudant, script, etc.), de terminologia pròpia de l’entorn (càmera, travelling, panoràmica, etc.) i ens obliga a simular les maniobres indicades per l’acció dramàtica, a la fi que siguin creïbles les evolucions dutes a terme sobre l’escenari.
- El segon nivell, ens proposa la observació d’un element teòric del llenguatge cinematogràfic inserit a la història que s’assaja. Convenientment inserida a l’acció dramàtica, de forma que produeix una bona dosi d’ironia, conflicte i resolució, es proposa l’observació de la norma de 180º i el concepte de ‘Error de script’
- El següent nivell ens el proporciona el fet que la càmera divideix en dues parts l’escenari. En una part, roman l’equip tècnic cinematogràfic (uns actors que representen l’equip de rodatge d’una pel·lícula que estan filmant altres actors); a l’altra part, estan els actors de la pel·lícula, vestits de pirates (uns actors que representen els actors d’una pel·lícula)
La càmera és la reina de l’escenari. A mida que es mou o que canvia l’obertura de l’objectiu, transforma l’espai escènic:
En aquest nivell, es proposa aprofitar aquesta situació per a utilitzar una càmera de debò i rodar de veritat.
- Des d’aquest aquí, es poden contemplar diversos nivells més, en funció de la disponibilitat del col·lectiu que dugui a terme l’experiència, com ara la visualització del material filmat, el muntatge, sonorització, projecció, etc..
Aquest exercici proposa l’aprenentatge del llenguatge audiovisual com necessitat inherent al nens i joves actuals, a la fi de contrarestar en allò possible l’ineludible presència de les pantalles a les seves vides. Aprendre la gramàtica audiovisual ha de conduir a formar un criteri que els ajudi a seleccionar.
Tant el punt 1. com el 2. formen part de ‘El asombro de Mnemosine’, treball de l’autor que va rebre el ‘Premio JUAN CERVERA de investigación en Teatro Infantil y Juvenil’, atorgat per Assitej- España l’any 2.002 i s’explica en resum del treball publicat al ‘Boletín Iberoamericano nº. 6’ de l’associació esmentada.
També s’informa d’aquest procediment a diversos articles de la revista Ñaque de Ciudad Real:
- Durant les escenes on es simula la filmació d’una pel·lícula, es proposa la incorporació a l’escenari de l’equip de tramoia, tot seguint les pautes de ‘Jonàs, Jonàs’ exposades a l’article ‘El encanto de la Tramoya’; Cuadernos de Pedagogía; núm. 133, Barcelona, enero 1.986.
Àmbit terapèutic
- Va ser muntada sota la direcció de Margalida Tauler, dintre del programa ‘Estepa Teatre’ de l’associació ‘Estel de Llevant’ d’atenció a malats mentals de Manacor (Illes Balears) i comarca. Muntatge amb afectats, familiars, voluntaris i terapeutes. 2.005
Hi ha un testimoni d’aquest muntatge a l’article Camino a Manacor, nº. 41, Revista Ñaque, Ciudad Real, octubre 2005
- Dos fragments diferents de l’obra han estat posats en escena per usuaris i voluntaris del CAS de Sants (Centre d’atenció drogodependències) 2.007 i 2010
- Han estat utilitzats també en el Taller de Teatre impartit per l’autor a l’Associació d’afectats de fibomiàlgia, Afibrocat de Barcelona. 2010
6. Los clásicos nos divierten
|
Des de 13 anys
|
Obra de teatre dissenyada per a ser muntada en el Cicle de Teatre Escolar ‘Viatgem en Teatre’ del Centre Cívic d’Hostafrancs de Barcelona.
Publicada dins el llibre de lectura per a 8è, d’EGB, ‘DELTA-8’, Editorial Everest; León; 1.990.
Es tracta d’uns textos d’enllaç per a escenificar tres entremesos de Calderón de la Barca, que s’ofereixen ara a l’Escola com a exercici de lectura i de breu escenificació.
Ha estat representada per:
TMTC.- Dir. Martín Curletto; Barcelona 1.986.
 |  |
Aquest muntatge ha estat inclòs a la ‘Relación de destacadas puestas en escena de la obra de Calderón en el siglo XX’, elaborada per José Mª Díez Borque y Andrés Peláez dins el catàleg oficial de l’exposició ‘Calderón de la Barca. Siglo XX’ realitzada al Círculo de Bellas Artes de Madrid entre l’11 de maig i el 8 de juny de l’any 2.000
Àmbit terapèutic
Els textos d’enllaç estan distribuïts en quatre fragments, un dels quals ha estat emprat sovint com a exercici pràctic al Taller de Teatre del CAS de Sants (Centre d’atenció a drogodependències)
Durant el curs 2011/12, hem portat
a terme l’assaig dels tres entremesos de Calderón (‘El desafío de Juan Rana’,
‘La franchota’ i ‘El dragoncillo’) al Taller de Teatre del CAS de Sants. Amb l’inestimable
ajut de Martín Curletto, se ha desenvolupat una interessant experiència de
‘comparació de gèneres artístics’, a l’aplicar al muntatge d’aquests clàssics
espanyols, algunes tècniques de la Commedia dell’Arte; entre elles, la creació
de màscares.
Els integrants del taller han elaborat la seva pròpia màscara tot tenint present les característiques de la Commedia, però orientant aquesta construcció cap el tipus de personatge que està assajant a l’entremès.
I pensant en la seva aplicació posterior durant la posta en escena dels entremesos.
Per un cantó, s’estan assajant amb els usuaris dos entremesos de Calderón de la Barca (‘El dragoncillo’ i ‘El desafío de Juan Rana’), alhora que, gràcies a la col·laboració de Martín Curletto, aquests mateixos usuaris aprenen algunes tècniques elementals de la Commedia dell’Arte per a aplicar-les a la seva interpretació i a fer màscares que després utilitzaran també a la seva posta en escena dels entremesos.
Trien el seu personatge i construeixen la seva pròpia màscara, originant un procés d’elaboració interpretativa, recolzats en aquesta fabricació personal de la imatge de cada personatge.
 |  | ||||||||||||||||||
En definitiva, durant el curs 2.011/12 s’ha portat a terme una activitat teatral:
1. que proposa el desplegament d’un exercici interdisciplinari de comparació de gèneres artístics, on s’apliquin tècniques i recursos de dos gèneres teatrals. En el caso de l’experiència al CAS de Sants, mentre assajàvem una obra del teatre clàssic espanyol coneixíem i practicàvem, gràcies a la intervenció d’en Martín Curletto, tècniques d’un altre gènere, la Commedia dell’Arte.
2. exercici en el qual s’empraren unes màscares construïdes pels propis participants i que va impulsar un procés que li permetia al participant
2.1. escollir el personatge de l’entremès que finalment es va representar (‘El dragoncillo’)
2.2. optar pel tipus de màscara que resultés més adient per al personatge triat.
2.3. construir ‘la seva màscara’ d’acord al tipus escollit de la Commedia dell’Arte i al personatge a interpretar del clàssic espanyol, però amb una bona dosi d’iniciativa i dedicació, cercant-hi una pinzellada personal.
2.3.1. A les fotos, s’aprecia:
2.3.1.1. Por un cantó, l’indici de la màscara tradicional en la forma de las màscares construides.
2.3.1.2. Por l’altre, la correspondència entre el tipus de personatge de la Commedia amb el dels quatre personatges masculins de ‘El dragoncillo’.
2.3.1.2.1. Així com la màscara de ‘Vecchio’ es l’origen de la construïda per a ‘Alcalde Vejete’, ‘Dragoncillo’ (Un soldat) i ‘Gracioso’ semblen ser la conseqüència de les de ‘Capitano’ i ‘Zanni’ respectivament, mentre que la de ‘Sacristán’, personatge que a l’obra profereix pretensiosos llatinòrums, al·ludeix a ‘Dottore’, una altra modalitat de Vecchio.
2.4. utilitzar la màscara durant els assajos, com a instrument auxiliar de cara a construir la interpretació del seu personatge.
En els números 71, 72 i 73 de la revista Ñaque (2012/13) es publiquen tres articles on es descriu aquesta experiència sorgida de l’espectacle ‘Los clásicos nos divierten’, dels quals es poden consultar els textos d’enllaç.
| |||||||||||||||||||
7. Las desventuras de Don Agilulfo
|
Des de 15 anys
|
Es tracta d’una adaptació teatral de ‘El cavaller inexistent’ d’Italo Calvino.
De moment, tan sols està disponible la versió castellana.
Ha estat representada per:
* La Fragua (León) Dir. Mª. Eugenia Navajo. 1988
Estratègies: L’exercici de comparació de gèneres artístics
És un altre cas de material literari confeccionat de cara al seu profit a l’àmbit escolar com a exercici de lectura i alhora, de dramatització tot emprant alguns episodis.
Com en els casos de ‘Les sirenes s’avorreixen’ i ‘El Màgic Sapastre’, aquest treball pretén propiciar l’exercici de comparació de gèneres artístics, entre la pràctica teatral i el llenguatge narratiu.
El procediment consisteix en llegir abans la novel·la per després triar qualsevol dels episodis i assajar el fragment de l’obra de teatre, entrant, a continuació, en el treball de comparació.
Es tracta de descobrir els recursos i mecanismes tècnics que converteixen en acció dramàtica circumstàncies i esdeveniments relatats a la novel·la, per acabar aprofitant aquesta dinàmica per a extreure elements didàctics de la comparació de ambdós llenguatges. Es pot decidir també llegir en veu alta el fragment corresponent de la novel·la després de la dramatització de l’episodi triat.
Hi ha a l’abast un comentari sobre la seva utilitat.
8. Lectura lorquiana
|
Des de15 anys
|
Consisteix en un guió teatral que recull l’experiència adquirida amb el recital participatiu ‘Vivència lorquiana’, que s’ha representat en format molt reduït per escoles de secundària, d'adults i altres espais educatius i culturals de Barcelona i entorn.
No és un text de teatre per a ser representat per alumnes. Els alumnes esdevenen participants, un cop se’ls convidi a recitar. Aquest text és una reproducció literària de l’espectacle dut a terme als espais d’Ensenyament de Secundària, per Miquel Pacheco Vidal, acompanyat per ‘Chica’ i Roger.
D’aquesta manera, qualsevol persona que es senti capacitada i que disposi de l’acompanyament d’un ‘cantaor’ i un guitarrista podrà reproduir tot o part del recital que es reflexa a la trama de l’obra. Inclòs, un professor, cas que tingui a la seva disposició les cançons suggerides, podrà aplicar dins la seva aula, amb les mateixes estratègies, qualsevol dels trams on s’estudia un poema en concret.
‘Vivència lorquiana’, en el moment de construir aquest blog, ha estat representat en quinze recintes escolars, amb suficient bona acollida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada