La ‘comparació de gèneres artístics’ és un exercici pedagògic senzill, que es recolza damunt la tradicional activitat teatral a l’Escola. Junt amb l’ús del text teatral és l’eix principal de l’estructura dramàtica i pedagògica que es pretén impulsar.
La ‘comparació de gèneres artístics’ intenta aprofitar, encara més que ho fa normalment, les virtuts que aquesta praxis atorga a la funció educativa i de suport a l’àmbit terapèutic.
Formula al camp de l’Ensenyament una estratègia molt útil, que, des de la pràctica teatral (avesada a interactuar amb determinats gèneres per assolir un objectiu general), pretén implicar en una dinàmica interdisciplinària expressions artístiques no convocades habitualment per aquesta pràctica teatral.
* Comparar medis artístics, a partir d’un impuls comú, tot reunint professionals de diferents disciplines en estades i analitzar i collir l’enriquiment que esdevé d’aquesta interacció artística, és un plantejament que s’ha investigat i desenvolupat profusament.
* És cert que l’Art Dramàtic de bell antuvi, ha exercit aquesta funció, convocant l’acció de moltes disciplines per un projecte comú: La posta en escena d’una peça dramàtica. Les arts plàstiques, la música, la dansa... s’ajunten en lloc i moment a l’acció dramàtica per a donar sentit a aquest projecte comú.
* Però també és cert que aquesta convocatòria de contribucions d’altres arts que fa el Teatre, és limitada. No va adreçada a qualsevol disciplina. Unes són habituals, altres no tant i altres no hi apareixen mai.
* Comprovada l’eficàcia educativa del Teatre a l’Escola, l’exercici de ‘comparació de gèneres artístics’ que proposem, intenta ampliar aquesta llista de disciplines assídues durant l’elaboració de qualsevol treball dramàtic, a l’impulsar la relació entre l’assaig i representació teatral i la pràctica de gèneres no habituals a l’escenari.
És això el que planteja l’exercici de ‘comparació de gèneres artístics’: aventurar-se amb altres gèneres no habituals. Però aconseguir aquesta incorporació d’uns gèneres diferents als habituals a la tasca teatral, ha exigit implantar determinades estratègies a l’estructura dramàtico-pedagògica de les propostes escèniques, en el moment de concebre-les.
Comparació Teatre-Narrativa:
L’estratègia emprada per dissenyar aquest exercici de comparació ha estat la d’escriure una novel·la que expliqui la mateixa història explica per l’obra de teatre que s’està assajant. A partir d’aquest material (obra de teatre + novel·la), es proposa un exercici tant senzill com suggeridor:
* El primer pas consisteix en posar en marxa el muntatge de l’obra de teatre escollida o un fragment d'aquesta.
* Un cop avançada la posta en escena de l’obra o fragment i arribat el punt que els participants estiguin prou assabentats de la trama, es proposa la lectura de la novel·la corresponent.
* A partir d’aquest instant, es propicia la comparació entre les seqüències d’obra de teatre assajada i de la novel·la llegida que narren els mateixos esdeveniments. Comparació destinada a desvetllar els recursos literaris, gramaticals i dramàtics que ha utilitzat l’autor per a convertir en llenguatge narratiu determinat episodi de l’obra de teatre i a l’inrevés, en proposta d’acció dramàtica un fragment de la novel·la que s’ha llegit.
Les obres de teatre d’aquest autor pensades per a dur a terme aquest exercici són ‘El Màgic Sapastre’ i ‘Les sirenes s’avorreixen’ (Editada en castellà) . No obstant, encara no estan disponibles en català les novel·les, que, en castellà es diuen ‘El Mago Calamidad’ i ‘Misotokos, la isla de las sirenas’.
Tenim a disposició la versió en català de ‘El Màgic Sapastre’ i ‘Les sirenes s’avorreixen’. Cal només que us poseu en contacte amb nosaltres.
Diferents
autors
Dins dels projectes
dissenyats per a realitzar aquest exercici de comparació entre llenguatge dramàtic
i llenguatge narratiu, hi ha un que proposa una anàlisi especial, ja que pren
una novel·la (‘El caballero inexistente’) d’un autor (Italo Calvino), alhora
que planteja l’assaig d’una versió teatral d’aquesta novel·la (‘Las desventurasde don Agilulfo’) escrita per altre autor (Miquel Pacheco Vidal)
Els procediments
són idèntics, amb la perspectiva afegida dels diferents estils literaris.
Aquest projecte s’ha
aplicat a l’àmbit terapèutic del CAS de Sants, portant a escena un fragment de
l’obra de teatre, mentre es va produir en alguns casos la lectura completa de
la novel·la, configurant una experiència que es pot consultar en altre apartat
d’aquest blog.
Comparació Teatre-Cine:
L’exercici de comparació entre la pràctica teatral i el llenguatge cinematogràfic es planteja dins l’acció dramàtica suggerida per ‘Les sirenes s’avorreixen’ (Editada en castellà), procediment que s’explica detalladament al treball d’aquest autor ‘El asombro de Mnemosine’, guardonat amb el ‘Premio JUAN CERVERA de investigación en Teatro Infantil y Juvenil’, atorgat en 2.002 per Assitej-España. (D’aquest treball hi ha disponible un resum)
El procediment es distribueix en diferents nivells d’aprenentatge del llenguatge cinematogràfic:
* El primer nivell consisteix en l’aprenentatge de terminologia, professions i maniobres pròpies del medi i, per posar-lo en marxa, tan sols cal assajar l’obra de teatre, que simula el rodatge d’una pel·lícula de pirates, i insistir-ne en aquests elements: els termes que s’utilitzen, les maniobres cinematogràfiques que s’hagin d’efectuar i els professionals que s’encarreguen d’executar-les.
* Un segon nivell proposa introduir-ne situacions i diàlegs que comportin l’anàlisi d’alguns aspectes teòrics, com la norma de 180º, inserida aposta en els esdeveniments escènics que conformen l’acció dramàtica, produint conflictes i resolucions que nodreixen així mateix la pròpia acció dramàtica.
* En un tercer nivell, es proposa que, un cop distribuït l’espai escènic entre actors que simulen ser actors d’una pel·lícula de pirates i personal tècnic que simula filmar-los,
s’empri una càmera de debò i es procedeixi a rodar de veritat les accions escèniques construïdes pels actors de la pel·lícula simulada.
* Segueixen alguns nivells més, com el del muntatge i visionat de la pel·lícula filmada, etc., d’acord amb les possibilitats del col·lectiu que emprengui aquest treball.
En qualsevol cas, el procediment és senzill i aprofita una tradició inesborrable del panorama escolar: el muntatge d’una obra de teatre escolar.
Tenim a disposició la versió en català de ‘Les sirenes s’avorreixen’. Només cal que us poseu en contacte amb nosaltres.
Comparació Teatre-Poesia:
Dintre d’aquest joc d’introduir altres gèneres no habituals en la dinàmica interdisciplinària de la pràctica teatral, ‘Vivència lorquiana’, el recital participatiu que oferim a les escoles, compleix la funció de comparar Teatre i Poesia, perquè aplica elementals recursos i estratègies escènics a l’acte de recitar poemes en veu alta.
L’acció interdisciplinària de la guitarra i de la guitarra i el ‘cante’, afegida a l’acte d’introduir aspectes propis de la pràctica teatral mentre s’executa la lectura dels poemes, materialitza aquest propòsit. La distribució dels poemes en personatges que seran interpretats per diferents lectors i les diverses formes plantejades durant el recital per a promoure un decorat imaginari que ajudi a configurar ambient (Es pot veure procedimient a l'article 'Verde que te que te quiero verde') i circumstàncies dels poemes, són l’ànima d’aquest exercici de comparació, amb la contribució de la música de guitarra i ‘cante’.
Diferents gèneres
teatrals
L’exercici de ‘comparació
de gèneres artístics’ s’està duent a terme a l’esmentat CAS de Sants, proposant-ne
la comparació de dos gèneres teatrals.
Per un cantó, s’estan
assajant amb els usuaris dos entremesos de Calderón de la Barca (‘El
dragoncillo’ i ‘El desafío de Juan Rana’), alhora que, gràcies a la col·laboració
de Martín Curletto, aquests mateixos usuaris aprenen algunes tècniques
elementals de la Commedia dell’Arte per a aplicar-les a la seva interpretació i
a fer màscares que després utilitzaran també a la seva posta en escena dels
entremesos.
Trien el seu personatge
i construeixen la seva pròpia màscara, originant un procés d’elaboració interpretativa,
recolzats en aquesta fabricació personal de la imatge de cada personatge.
 |
 |
||||||||||||||||||
En definitiva,
durant el curs 2.011/12 s’ha portat a terme una activitat teatral:
1. que proposa el desplegament d’un exercici
interdisciplinari de comparació de gèneres artístics, on s’apliquin tècniques i
recursos de dos gèneres teatrals. En el caso de l’experiència al CAS de Sants,
mentre assajàvem una obra del teatre clàssic espanyol coneixíem i practicàvem,
gràcies a la intervenció d’en Martín Curletto, tècniques d’un altre gènere, la
Commedia dell’Arte.
2. exercici en el qual s’empraren unes màscares
construïdes pels propis participants i que va impulsar un procés que li permetia
al participant
2.1.
escollir
el personatge de l’entremès que finalment es va representar (‘El dragoncillo’)
2.2.
optar
pel tipus de màscara que resultés més adient per al personatge triat.
2.3.
construir
‘la seva màscara’ d’acord al tipus escollit de la Commedia dell’Arte i al personatge
a interpretar del clàssic espanyol, però amb una bona dosi d’iniciativa i
dedicació, cercant-hi una pinzellada personal.
2.3.1.
A les
fotos, s’aprecia:
2.3.1.1.
Por
un cantó, l’indici de la màscara tradicional en la forma de las màscares
construides.
2.3.1.2.
Por l’altre,
la correspondència entre el tipus de personatge de la Commedia amb el dels quatre
personatges masculins de ‘El dragoncillo’.
2.3.1.2.1.
Així
com la màscara de ‘Vecchio’ es l’origen de la construïda per a ‘Alcalde
Vejete’, ‘Dragoncillo’ (Un soldat) i ‘Gracioso’ semblen ser la conseqüència de
les de ‘Capitano’ i ‘Zanni’ respectivament, mentre que la de ‘Sacristán’,
personatge que a l’obra profereix pretensiosos llatinòrums, al·ludeix a
‘Dottore’, una altra modalitat de Vecchio.
2.4.
utilitzar
la màscara durant els assajos, com a instrument auxiliar de cara a construir la
interpretació del seu personatge.
En els números
71, 72 i 73 de la revista Ñaque (2012/13) es publiquen tres articles on es
descriu aquesta experiència sorgida de l’espectacle ‘Los clásicos nos
divierten’, dels quals es poden consultar els textos d’enllaç.
|
|||||||||||||||||||
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada