Aplicacions terapèutiques

Tot el material que es mostra en aquest blog, sorgeix de l’Escola. Està dissenyat com a element de suport de la dinàmica educativa.

**        Quan l’any 1.989, Mony Hernández comunica el propòsit de muntar una obra seva, ‘Història d’una cirera’, el 1.990, amb malalts mentals de Psiquiàtric de Salamanca, l'autor es porta una agradable sorpresa no exempta de certa estranyesa.

**        Quan, a l’any següent, Mony li comunica que volen tornar a viure l’experiència i que han decidit portar a escena una altra obra seva,‘Jonàs, Jonàs’, s’obre ja el camí de comprendre que l’estructura dramàtico-pedagògica de les seves peces teatrals, d’alguna manera afavoreix l’aplicació d’aquestes peces a l’àmbit terapèutic, perquè una part important d’allò que serveix en el camí de construcció de les persones, pot servir també dins la complexa senda de reconstrucció. A partir d’aquell moment, va adreçar la seva recerca cap a l’aplicació dels seus treballs escolar dins del camp terapèutic.

**        Anys més tard, esdevindrien els muntatges de ‘Les sirenes s’avorreixen’ i ‘Jonàs, Jonàs’ per part d’Estepa Teatre de l’associació de Manacor ‘Estel de Llevant’ d’atenció a malats mentals. Aquestes postes en escena sota la direcció i interessant treball de taller terapèutic de Margalida Tauler Valens, es van representar al Teatre Municipal de Manacor el 2.005 i 2.006, respectivament.

**          Des de l’any 2.004, Miquel Pacheco Vidal ha estat conduint un Taller de Teatre al CAS de Sants (Barcelona), servei d’atenció a drogodependències i, en aquest espai de temps, s’insereixen un parell d’anys d’entranyable activitat a la Sala Baluard, depenent com el CAS de Sants, de l’ABD.

 D’aquesta experiència, es poden oferir

els guions dels esquetxos emprats. Són fragments d’obres de l’autor i una versió reduïda de diversos ‘pastorets’.

**    A més, han estat realitzades altres experiències, que s’expliquen a l’apartat ‘comparació de gèneresartístics’. Una d’aquestes experiències ha servit de canalització i, alhora, com a estímul lector, tot emprant com a material de lectura ‘El caballero inexistente’ d’Italo Calvino, mentre s’assajava un fragment de ‘Las desventurasde don Agilulfo’, una versió teatral de la novel·la esmentada.

**    A l’experiència següent, s’assagen ‘El dragoncillo’ i ‘El desafío de Juan Rana’, dos entremesos de Calderón de la Barca. En aquesta activitat ens ajuda Francisco Castro Álvarez, alhora que, de cara a la interpretació d’aquest teatre clàssic espanyol, s’apliquen nocions de la Commedia dell’Arte, aspecte on ens assisteix Martín Curletto, tant pel que fa a coneixements, com per la construcció de màscares.

Màscares utilitzades a la representació de l’entremès ‘El Dragoncillo’ de Calderón de la Barca

S’ha observat un doble procés:

1.      D’una part, s’ha procedit a l’assaig de tres entremesos de Calderón i a la construcció per tant, del personatge des de la òptica interpretativa clàssica.

2.      Per altra banda, han estat mostrades algunes tècniques de la Commedia entre las quals varem experimentar l’elaboració de màscares.

2.1.            Des de l’observació d’algunes màscares tradicionals i a partir de la màscara inicial realitzada sobre el rostre dels participants, es plantejà la construcció de ‘la nostra màscara’, tot preveient dins el possible el personatge de l’entremès que més li vingués de grat a cadascun.

2.2.            En definitiva, s’ha produït un procés íntim on, cada participant, a l’aplicar els volums de fang, ha projectat sobre el motlle sorgit de la seva màscara inicial, les faccions del personatge que considerés més adients, conformant els trets segons el seu propi criteri.

Il·lustració on es pot observar el procés portat a terme. (Algunes estructures d’argila han desaparegut a l’arrencar la màscara final)

2.3.            No obstant això, com es poden reconèixer a continuació, a les fotos de les màscares realitzades per als quatre personatges masculins de l’entremès ‘El dragoncillo’, es distingeixen els vestigis de la imatge tradicional, malgrat l’autonomia personal promoguda durant l’experiència i de que l’elecció del personatge no fou immediata; formà part del procés d’elaboració de màscara i construcció de personatge.

Personatge de la Commedia dell’Arte (Proporcionades per Martín Curletto)	Personatge de ‘El dragoncillo’ (Elaborades pels participants)
Il Vecchio	Alcalde vejete
Il Capitano	Dragoncillo
Il Zanni	Gracioso
Il Dottore	Sacristán

** L'experiència sobre una de les sequències emprades de ‘Las sirenas se aburren’, fou dirigida per Delia Mallea, educadora social xilena din d'un programa d'intercanvi patrocinat per la Municipalidad de La Florida de Santiago Chile.

­         ** Una altra de les actuacions elaborades al Taller de Teatre del CAS de Sants, va ser un exercici de motivació sobre poemes de García Lorca que, ajudat per la Chica (cantaora) i per Roger (guitarra),  va durar un quadrimestre, que va concloure en la seva representació al Casinet d’Hostafrancs, en forma de recital i que després ha donat peu al recital participatiu ‘Vivència lorquiana’ que ‘La Tagarnina, joc cultural’ ofereix a les escoles.

­          Al document ‘Una senda de ida y vuelta’, del mateix autor, es recull el procés amb plantejament, objectius i procediments observats durant l’experiència, acompanyats d’una reflexió i del material fet servir.

­          A l’article ‘Verde que te quiero verde’ es pot veure de forma sintetitzada, el procediment de motivació interpretativa sobre el poema de García Lorca ‘Romance sonámbulo’, dut a terme al Taller de Teatre del CAS de Sants, amb la col·laboració de ‘Chica’ i Roger.

**        L’aplicació més recent d’aquestes tècniques en el camp de la teràpia, ha estat la d’Afibrocat, associació d’ajuda per la fibromiàlgia de Catalunya. En el curs 2010/11, estem realitzant un taller per a estimular la pròpia generació d’un espai teatral i facilitar el material literari per a dur-lo a terme, alhora que anem descobrint tots els elements que podem servir de suport a la tasca d’atenció a aquesta malaltia. Peça a peça, van passant tots els esquetxos aplicats en els altres centres terapèutics i també una sessió de ‘Vivència lorquiana’ per arrodonir el circuit d’objectius i procediments.